Sobren paraules, mirades, cerveses i festa. Veig llum als teus ulls que són foscos,i són ells els que em diuen el que els teus llavis no em saben dir. No vull prometre, ni vull comprometre els teus somnis, pro les coses no són tal com les imagines, hi ha cops que tu sents una força t'estira, i t'envas. El passat és ple, i el futur és buit, només vull ser teua per aquesta nit i néixer al teu costat demà al matí. Diuen que cada nou dia, és una nova vida que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida i les coses seran com van ser unes vides abans.
El passat és ple i el futur és buit. Cert? Sí, però quan somien aleshores és just al contrari. Somiem un futur ple i veiem el passat buit. De tota manera em resulta injust, cruel, dir que el passat sigui buit, no ho és, però sí que volem omplir el futur per quan el futur sigui present i atipar-se'n abans que el passat sigui jo.
ResponElimina